Turminta, lo que les tormentas saben és un projecte de cocreació transdisciplinària desenvolupat amb les comunitats Kichwa a l’Equador. A través d’una ontologia relacional, explora connexions més que humanes amb tempestes i fenòmens atmosfèrics.

• Residència: interculturalitat humana i més que humana als Andes equatorians

Els territoris pagesos i indígenes són espais de resistència i d’interculturalitat – humans i més que humans – enmig de la crisi eco-social del capitalisme. Des de la ruralitat i la memòria podem imaginar i crear altres maneres de sentir i habitar el món.

• Projecte

Utilitzant art sonor, tecnologies sensibles i dispositius especulatius, el projecte activa coneixements vernacles que entenen el tro, l’aigua, els núvols i les tempestes com a éssers vius i comunicatius, connectant les comunitats Kichwa des del páramo andí amb la selva amazònica.

En connectar territoris a través del flux compartit de l’aigua, teixeix cosmologies, llengües i records col·lectius, fomentant una ètica de cura contra les lògiques extractivistes que amenacen els ecosistemes i les maneres ancestrals de viure. Durant una residència al Centro Intercultural Comunitario Tránsito Amaguaña, l’artista va desenvolupar pràctiques d’escolta atenta i observació amb la comunitat de La Chimba. L’observació dels cels, les formacions de núvols, el moviment del sol, els núvols cumulonimbus i l’arribada, o absència, de les agüitas es van convertir en la base epistemològica de la seva obra. Aquest coneixement s’articula a través dels principis de Sumak Kawsay i la relació entre Hanan Pacha (el de dalt, els núvols) i Uku Pacha (el de sota, la terra), mantenint l’equilibri entre la selva tropical i el paramos.

Lorena interpreta una peça sonora en directe composta a partir d’enregistraments de camp fets amb cinta analògica i micròfons subaquàtics i electromagnètics fets a mà a La Chimba i a la selva amazònica. Aquestes gravacions es combinen amb manipulació de so en temps real, soroll, converses amb ancians de la comunitat, diaris sonors i dades d’una estació meteorològica feta a mà. L’obra esdevé un viatge immersiu a través de les veus i sons de les tempestes, explorant el pensament hídric i les intel·ligències atmosfèriques entre cossos humans i cossos més que humans.

El projecte també incorpora estudis microscòpics de pluja, neu, calamarsa, boira i aigua de riu per revelar els microorganismes que habiten aquests cossos hídrics. La imatge microscòpica resultant es presenta en diàleg amb un diari visual de núvols desenvolupat durant la residència, generant un ecosistema visual en viu que es desplega i s’activa en temps real durant la representació sonora.

• Artista

Lorena Salas és antropòloga visual, sociòloga, cineasta i gestora cultural la feina de la qual es troba a la intersecció de l’art, la recerca i l’activisme. Centra la seva feina en processos col·laboratius, transdisciplinaris i interseccionals per crear narratives visuals i sonores crítiques i experimentals.

Ha treballat amb comunitats amazòniques, rurals i migrants durant més d’una dècada, desenvolupant processos col·lectius d’autorepresentació i cocreació artística com a estratègies per resistir la violència sistèmica, el desplaçament i les lògiques extractivistes. Ha col·laborat amb organitzacions locals i regionals per crear espais d’intercanvi teòric i pràctic al voltant de pràctiques artístiques territorials.

Actualment és directora de Sacha Manchi (2014), un projecte dedicat a investigar i experimentar amb pràctiques col·laboratives dins de comunitats els drets de les quals es violen greument. Des de 2019, també dirigeix el projecte de cinema comunitari De Cámaras a Camaradas.

• Institució d’acollida

El Centro Intercultural Comunitario Tránsito Amaguaña (Cayambe, Equador) està situat a la comunitat indígena kayambi de La Chimba, als Andes del nord de l’Equador, prop de la frontera amb Colòmbia. La regió és el bressol del moviment indígena equatorià, representat pels líders Dolores Cacuango i Tránsito Amaguaña. Les comunitats administren els seus territoris mitjançant assemblees i justícia indígena. La seva activitat principal és la ramaderia. L’aigua és abundant gràcies a la nevada de Cayambe, l’únic glaciar del món a l’equador, i als aiguamolls. Però des de 1991 el glaciar ha perdut el 30% de la seva superfície i s’espera que desaparegui abans del 2080. Els moros, amb el seu sòl negre actuant com a sumider de carboni, estan amenaçats per l’agricultura i l’escalfament global. El 2024 la regió va ser declarada Àrea de Conservació i Ús Sostenible (ACUS), però hi ha fortes tensions entre les necessitats ecològiques i l’agricultura, especialment les noves granges de flors.

• Expert translocal

Els experts translocals són perfils que donen suport als artistes durant la residència, aportant coneixements experts rellevants i ancorant els projectes fermament en el context regional, la demografia i la història rellevants, especialment pel que fa a les filosofies de Buen Vivir i Lo-TEK.

En aquesta residència, l’expert translocal és Pedro Soler, agitador cultural i comissari. Va ser director de l’Hangar de Barcelona del 2006 al 2010. En els anys següents, va comissariar exposicions a Espanya, Egipte, Colòmbia, Mèxic i l’Equador. Les seves exposicions més recents són «Humano, Troppo Humano» al CAC Quito (2023) i Tinku Uku Pacha a La Chimba, Cayambe (2025). El 2024 va guanyar el Premi Nacional Mariano Aguilera a la Pràctica Curatorial.

• Crèdits

Dibuixant: Lorena Salas

Amb la col·laboració de: Jenny Campues i Karen Benalcázar (Centro Intercultural Comunitario Tránsito Amaguaña, CICTA)

Bessó: Centro Intercultural Comunitario Tránsito Amaguaña, CICTA (Equador) https://www.cicta.org/

Expert translocal: Pedro Soler

Mediador d’enllaç: tere badia

Soci: HacTe – Barcelona Hub d’Art, Ciència i Tecnologia (Espanya) https://www.hactebcn.org/

Aquest projecte és realitzat per Lorena Salas en el marc de S+T+ARTS Buen-TEK, cofinançat per la Unió Europea sota la iniciativa S+T+ARTS de DG CNECT (GA LC- 03568052), i implementat durant la residència «Humans i més que humà: interculturalitat als Andes equatorians» juntament amb CICTA i HacTe.