En el marc del projecte S+T+ARTS in the City, i en col·laboració amb un equip de recercaires de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), HacTe ha dissenyat i implementat un pla d’avaluació i mesurament de l’impacte del programa de residències artístiques que, al llarg de 9 mesos, han abordat reptes regionals en col·laboració amb institucions acadèmiques, científiques i tecnològiques.
Els resultats de l’experiència es presenten a l’informe “Legacies of transdisciplinary collaborations. A practice based analysis of the S+T+ARTS in the City residencies programme”, document que ofereix una aproximació al potencial transformador de la col·laboració interdisciplinària entre les arts, la ciència i la tecnologia. El document recull les experiències, aprenentatges i impactes derivats, posant en valor com aquests processos poden generar noves metodologies, dinàmiques de treball i formes de relació entre agents de diferents àmbits.
Una lectura recomanada per a professionals de la cultura, responsables d’institucions i totes aquelles persones interessades en els models de col·laboració interdisciplinària.
Sobre l’informe
L’informe presenta el marc analític utilizat, basat en tres descriptors: dimensions, aspectes i perspectives. Aquest enfocament ha permès una avaluació exhaustiva, tant qualitativa com quantitativa, de la naturalesa complexa de les col·laboracions creuades. Les “dimensions” analitzades han servit per generar una sèrie d’indicadors de mesura sobre les col·laboracions interdisciplinàries, la innovació i la creativitat, els processos de residència, la participació i difusió, i la sostenibilitat a llarg termini. Els «aspectes» han permès interpretar dades sobre les percepcions, les accions i condicions del programa per tal d’avaluar-ne els llegats tangibles i intangibles. Per últim, les “perspectives” han proporcionat retroalimentació dels principals agents implicats al programa: artistes, científics i persones facilitadores.
L’anàlisi del programa de residències ha posat de manifest la necessitat d’introduir millores en els models de col·laboració ACTSen els projectes S+T+ARTS. El seu èxit depèn, en gran mesura, de la capacitat d’establir entorns d’aprenentatge que siguin mútuament beneficiosos, l’activació de processos transformadors i l’aparició d’una nova comprensió de la interrelació entre els diferents àmbits.
Entre els reptes principals que es desprenen de l’anàlisi figuren les barreres de comunicació, les diferents visions del món i llenguatges, i la necessitat de resultats tangibles immediats. Urgeix, per tant, desenvolupar estratègies que facilitin una comunicació oberta, fomentin la confiança, alinein els objectius i creïn llenguatges comuns per superar les friccions semàntiques. És essencial, també, proporcionar formació i suport a les figures de mediació, que juguen un paper crucial a l’hora de promoure el diàleg entre diferents disciplines i facilitar una autèntica col·laboració. També es desprèn que cal transitar cap a programes que donin prioritat a la qualitat dels processos que faciliten la recerca oberta, sense centrar-se en resultats predeterminats, que sovint limiten el potencial exploratori de la investigació i la col·laboració interdisciplinar.
Les limitacions temporals també es s’han identificatcom un factor significatiu que afecta la generacióde confiança, l’adopció de pràctiques experimentals i el nivell de participació pública. Això posa en relleu la necessitat de terminis més llargs i processos adaptables per assolir resultats significatius i sostenibles. En conseqüència, les institucions i els organismes de finançament han de donar suport a marcs més flexibles, l’experimentació creativa i els resultats no convencionals. Això s’hauria d’aconseguir equilibrant el finançament a curt termini amb el suport estructural a llarg termini, cosa que facilitaria el desenvolupament d’ecosistemes d’innovació més inclusius i diversos.
Per últim, l’informe posa de relleu la necessitat d’un canvi de paradigma a les mètriques d’avaluació, que vagi més enllà dels tradicionals KPI quantitatius, insuficients percaptar tota la complexitat i la dinàmica de les pràctiques ACTS. Calcontinuar explorant i aplicant indicadors clau de transformació (KTI), que integrin perspectives qualitatives que proporcionnin una comprensió més profunda de la qualitat de les col·laboracions, el potencial transformador a mitjà i llarg termini i els potencials canvis sistèmics que poden catalitzar les col·laboracions interdisciplinàries. ¡En aquest sentit, la iniciativa S+T+ARTS, a través del pilar de residències artístiques, ofereix un context òptim per demostrar el potencial transformador de la col·laboració interdisciplinària, exemplificant un model d’integració de l’art, la ciència i la tecnologia amb l’objectiu d’impulsar la innovació. La incorporació d’indicadors clau de transformació (KTI) als marcs d’avaluació pot facilitar una comprensió més exhaustiva dels impactes i els llegats de la innovació impulsada per les arts.
