El programa Tecnosis —promogut per HacTe, einaidea, Hangar— obre la convocatòria per a la seva tercera edició, que tindrà lloc el proper desembre. Concebut com un espai de reflexió sobre la tecnociència i els seus desbordaments biopolítics, Tecnosis es proposa com una alternativa als modes d’aprenentatge de l’acadèmia. El seu objectiu és observar els enfocaments recents entre art, ciència i tecnologia no com a meres analogies, sinó com a signes de somatitzacions i vulnerabilitats comunes. Estructurat en dos tallers pràctics de tres dies i una sessió pública amb convidats, el programa crearà situacions d’aprenentatge intenses el 2026 juntament amb Hamedine Kane, Valérie Osouf i Nerea Calvillo, en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center.
Després del seu treball amb The School of Mutants, els artistes Hamedine Kane i Valérie Osouf activaran un cos de recerca sobre sistemes colonials de classificació, representació i coneixement, que s’estén a les cadenes actuals de producció algorítmica i els seus efectes sobre els cossos, la distribució i l’explotació dels recursos a l’Àfrica. Per la seva banda, l’arquitecta i investigadora Nerea Calvillo obrirà un espai per a l’elaboració col·lectiva per investigar la relació material de la pols amb els objectes tècnics, des de la seva dimensió domèstica fins a les infraestructures computacionals generades pels models de predicció meteorològica. Explorarem física i conceptualment diferents maneres de conèixer-la: com a matèria, moviment transfronterer, contaminació, invasió, arxiu, mètode… prestant atenció a com desborda cossos, tecnologies, metàfores, classificacions, cura, agències.
La crida Tecnosis està dirigida a artistes i investigadors que volen abordar tant els processos de recerca aplicada com les seves implicacions socials, explorant els potencials i vulnerabilitats de la ciència mateixa, entesa aquí com un coneixement que no es pot considerar aïllat ni protegit de les realitats biopolítiques.
Informació general
- Dates generals: 9-16 de desembre de 2026
Ubicacions: Eina / Hangar / Barcelona Supercomputing Center
Horari principal: de 15:30 a 19:30 h. - Taller amb Hamedine Kane i Valérie Osouf: 9, 10 i 11 de desembre de 2026
Hora: de 15:30 a 19:30 h.
Llengua del vehicle: anglès - Sessió pública amb Hamedine Kane, Valérie Osouf, Nerea Calvillo i convidats de BSC:
12 de desembre de 2026
Hangar - Taller amb Nerea Calvillo: 14, 15 i 16 de desembre de 2026
Hora: de 15:30 a 19:30 h.
Llengua del vehicle: espanyol
Biografies
Hamedine Kane és un artista i cineasta senegalès-mauritanà establert entre Dakar i Brussel·les. Format originalment com a bibliotecari, la seva obra abasta el cinema, la instal·lació, la fotografia, el dibuix i la gravació. La seva pràctica es basa en la literatura africana i afro-diaspòrica, el pensament polític i les històries inacabades de la descolonització. A través d’arxius, recerca de camp i trobades, examina les aspiracions polítiques i les contradiccions de l’Àfrica postindependència. El seu llargmetratge La Casa Blava (2020) va rebre una Menció Especial del Jurat a l’IDFA i diversos premis internacionals, i la seva obra s’ha presentat en espais com Documenta 14, la Biennal de Taipei, MOMENTA i la 36a Biennal de São Paulo (2025). Membre de la Villa Medici de Roma (2023-24), cofundadora L’Escola de Mutants juntament amb Stéphane Verlet-Botteroo a Dakar el 2018, una plataforma itinerant d’art i recerca que explora les promeses no complertes de les independències africanes, pedagogies alternatives i polítiques de producció de coneixement.
Per la seva banda,
Valérie Osouf és una cineasta, artista visual i comissària francesa establerta a París, la pràctica de la qual ha estat marcada pels molts anys que va passar al Senegal. Treballant en els camps del cinema documental, la imatge en moviment i la instal·lació, investiga la història colonial, la violència política i la construcció de narratives dominants. Les seves pel·lícules inclouen Camerun: autòpsia d’una independència (2008), Identitat Nacional (2012), Sissako, més enllà dels territoris (2017) i Perquè la Nit (2027). Juntament amb la cineasta Dyana Gaye, va co-co-curar Tigritudes, una antologia de 128 pel·lícules africanes i afrodiaspòriques presentades internacionalment en institucions com la Tate Modern i el BFI Southbank de Londres. Com a membre de L’Escola de Mutants Des de 2020, desenvolupa projectes col·lectius que combinen recerca històrica, cinema i art contemporani.
En el seu treball conjunt a través de The School of Mutants, Hamedine Kane i Valérie Osouf han participat a la 12a Biennal de Berlín (2022), la Biennal de Kaunas (2023), projectes a Dakar, Glasgow, Rotterdam i Vassivière, i en una residència col·lectiva a La Becque, Suïssa (2024). La seva pràctica col·laborativa també inclou A New Region of the World (Kaunas, 2023) i Where the Seams Hold Against the Fixed Narrative, presentada al Bonniers Konsthall d’Estocolm (tardor 2026), a més d’una nova exposició a la 16a Biennal de Dakar (novembre de 2026).
Nerea Calvillo és una arquitecta, professora i investigadora espanyola. Té un doctorat en Arquitectura per l’ETSAM (Universitat Politècnica de Madrid) i actualment és professora al Centre de Metodologies Interdisciplinàries de la Universitat de Warwick (Regne Unit). És directora i fundadora de l’estudi de disseny espacial C+ arquitectas (fundat el 2004), així com d’In the Air (iniciat el 2008), un projecte col·laboratiu pioner centrat en la detecció, visualització i sensibilització sobre la contaminació atmosfèrica. La seva obra opera a la intersecció entre el disseny espacial, la tecnociència feminista, els estudis ambientals i la teoria queer. La seva recerca actual se centra en explorar la política de la toxicitat, la naturalesa de la intel·ligència artificial, les atmosferes i les ecologies polítiques urbanes queer. En aquesta línia teòrica, és l’autora del llibre Aeropolis: Aires estranys en mons contaminats per tòxics, publicat per Columbia University Press el 2023. Al llarg de la seva carrera, els seus projectes han assolit una gran rellevància internacional, exposant-se en concursos i institucions prestigioses com la Venice Architecture Biennale, la Royal Academy of Arts de Londres, el Canadian Centre for Architecture (CCA) o la Shanghai Biennale. De la mateixa manera, els seus assaigs i recerques han estat àmpliament publicats en revistes acadèmiques i interdisciplinàries, com ara Estudis Socials de la Ciència, Diari d’Esdeveniments Extrems y Cultura pública, entre d’altres.
