Del píxel a la terra rara. RGB –> REE explora la relació entre el món digital i les infraestructures materials que el fan possible, seguint el rastre dels elements de terres rares que intervenen en la generació del color a les pantalles. La investigació s’emmarca en la segona edició de la beca Barcelona Crea – HacTe, «Knowing not knowing: territoris àrids», corresponent a la convocatòria de 2026.

«El projecte proposa entendre el ciberespai com una forma contemporània de territori àrid», explica Blanca Pujals. La recerca parteix d’una paradoxa: «Malgrat presentar-se com un entorn immaterial, infinit i deslocalitzat, com ja sabem, la seva existència depèn de complexes infraestructures extractives, energètiques i logístiques que romanen majoritàriament invisibles». A partir d’aquesta tensió, el projecte indaga en les conseqüències ambientals, socials i geopolítiques de l’extracció de terres rares, materials considerats estratègics i crítics per a la transició digital i ecològica.

En aquesta primera fase, Pujals desenvoluparà una recerca documental i contextual sobre el model RGB, l’ús de terres rares en les pantalles digitals i les prospeccions dutes a terme d’aquests recursos minerals a Catalunya. Parlem amb l’artista sobre el punt de partida d’aquesta investigació i les col·laboracions amb entitats membres d’HacTe.

Com neix el teu interès per les terres rares? Què et porta a connectar-les amb el color de les pantalles i les infraestructures digitals?

L’any 2015 l’advocada ambientalista Elena Solís, membre d’Ecologistas en Acción, una confederació ecologista de base formada per 300 grups ambientals i fundada el 1998, va presentar al Centre for Research Architecture (CRA) a la Goldsmiths, University of London, el cas de Campo de Montiel, a La Manxa, on l’empresa espanyola Quantum Minería havia presentat l’any 2011 un pla per extreure monazita, un mineral ric en elements de terres rares. En aquell moment, des del CRA vam ajudar a visualitzar l’impacte d’aquella extracció per a què Ecologistas en Acción i la plataforma veïnal Sí a la Tierra Viva poguessin comunicar a les comunitats locals els efectes d’aquella mineria en el seu ecosistema i la seva afectació real en superfície, en resposta al pla opac i amb deficiències en les avaluacions tècniques, proposat per Quantum Minería. Jo, a més, en aquell moment estava desenvolupant el projecte Americium 241. The Palomares Incident (Blanca Pujals, 2015-16), i ja m’interessaven els elements de la taula periòdica i el seu paper en les tecnologies, que he seguit investigant aquests anys. Els elements de terres rares (REE) són elements de la taula periòdica considerats indispensables per a la transició digital i ecològica, per les seves propietats magnètiques, òptiques i electròniques, que permeten, per exemple, millorar la qualitat i la resolució de les pantalles, o reduir la mida i augmentar la velocitat dels dispositius electrònics.

Quina pregunta o hipòtesi guia la teva recerca de Del píxel a la terra rara? 

El projecte proposa entendre el ciberespai com una forma contemporània de territori àrid. Malgrat presentar-se com un entorn immaterial, infinit i deslocalitzat, com ja sabem, la seva existència depèn de complexes infraestructures extractives, energètiques i logístiques que romanen majoritàriament invisibles. Fins i tot els milions de ghost websites, dead webs, digital ruins i espais de la forgotten web, abandonats en centres de dades, continuen consumint recursos minerals i energètics.

Del píxel a la terra rara explora les relacions entre aquest territori digital contemporani i les infraestructures materials que el fan possible, a partir de traçar d’on provenen els colors que veiem a les nostres pantalles. En el món ‘físic’, la percepció del color és el resultat de la llum reflectida pels objectes. En canvi, gran part de la nostra experiència visual actual transcorre en un entorn digital on els colors no són reflectits sinó emesos directament per milions de píxels. Actualment, aquests colors s’obtenen amb elements de terres rares (REE). El projecte també explora les noves formes emergents d’obtenció del color en les pantalles i dispositius contemporanis que transformen o desplacen el model clàssic del píxel RGB.

Quan proposes traçar el recorregut que connecta la pantalla amb la mina, què t’inquieta? 

Les contradiccions dels elements de terres rares es manifesten tant en l’àmbit material com en el simbòlic. Tot i que es presenten com a indispensables per a la sostenibilitat i la transició ecològica, s’utilitzen com a instruments de pressió política i econòmica. Alhora, la seva extracció aprofundeix les asimetries geogràfiques històriques, els processos de despossessió socioterritorial, genera efectes tòxics presents i diferits, i intensifica les tensions entre la protecció ambiental i les narratives dominants de progrés econòmic. A més, el discurs de “necessitat estratègica” que s’utilitza per justificar la seva extracció per a la transició digital i ecològica, inclou el seu paper insubstituïble en el desenvolupament de tecnologia militar i de defensa dels països, que és pel que es consideren minerals crítics en la geopolítica global.

Sovint es percep la qüestió de les terres rares com un tema deslocalitzat o geopolític global: què t’interessa de posar el focus en el context geològic i la memòria minera de Catalunya?    

La implementació del Reglament Europeu de Matèries Primeres Fonamentals (2024) i els nous plans estatals d’exploració i aprofitament de recursos minerals (2025) han impulsat noves prospeccions i projectes d’explotació de terres rares en diversos territoris de l’Estat espanyol. Per exemple, l’any 2017, arran de les protestes ciutadanes i de l’associació veïnal Sí a la Terra Viva, i dels informes ambientals desfavorables, el Govern regional de Castella-la Manxa va rebutjar el projecte a Campo del Montiel. A principis del 2024, però,  Quantum Minería va tornar a sol·licitar nous permisos d’exploració, argumentant la necessitat estratègica d’assegurar el subministrament de terres rares a Europa.

El projecte, per proximitat, es centra en el context de Catalunya i les prospeccions dutes a terme en antigues mines, pedreres i formacions geològiques on ja s’han recollit centenars de mostres geològiques que s’han enviat a laboratoris especialitzats del Canadà per avaluar-ne el potencial extractiu. A més, recentment, el Govern espanyol, la Generalitat de Catalunya, les organitzacions patronals i grans empreses han expressat la seva aposta per convertir Catalunya en un dels hubs de la indústria de doble ús de l’Estat, és a dir, aquella que desenvolupa tecnologies i productes amb aplicacions tant civils com militars. La declaració “Cal canviar la mentalitat de l’automòbil per la de la defensa” feta el maig d’aquest any per José Vicente de los Mozos, l’actual conseller d’Indra, en un acte a Sant Cugat del Vallès davant la presència del conseller d’empresa catalana, sintetitza el possible establiment de prioritats industrials i tecnològiques.

La teva proposta planteja col·laboracions amb entitats membres d’HacTe i recercaires com el geòleg Josep Maria Mata-Perelló. Quines sinergies voldries teixir-hi?

Les converses amb els diferents centres es troben en una fase inicial, i hi ha interès per totes les parts d’iniciar aquesta col·laboració. Amb cadascun d’ells hem identificat els grups de recerca i les persones investigadores específiques amb els quals treballar. Concretament, el grup de recerca en color computacional/estructural i quantum dots de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), el grup de recerca de nanomaterials funcionals i materials luminescents de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), i el Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb qui m’interessa aprofundir en les propietats fisicoquímiques de terres rares i la seva presència en jaciments i les investigacions recents sobre aquests recursos a Catalunya. Aquest novembre tinc previstes diverses visites a l’ICN2 a Bellaterra (UAB), a l’ICFO a Castelldefels i al Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC a Manresa, per conèixer les seves línies de recerca i identificar les possibles formes de col·laboració.

Amb el geòleg Josep Maria Mata-Perelló, impulsor i president de la Societat Espanyola per a la Defensa del Patrimoni Geològic i Miner (SEDPGYM), coneixedor del context i les comunitats locals, i reconegut per les seves investigacions sobre patrimoni miner, geologia econòmica i recursos minerals a Catalunya, ja hem escollit una sèrie de localitzacions rellevants i farem una primera visita als jaciments al novembre. Ell ja va abordar la qüestió de les terres rares al territori en la seva tesi doctoral de 1981.

En aquesta primera fase de la beca CREA HacTe, l’objectiu principal no és necessàriament produir un resultat concret, sinó desenvolupar una primera fase de recerca documental i contextual centrada en el model RGB, l’ús de terres rares en la generació de color en les pantalles digitals i en les terres rares en el context de Catalunya. També vull investigar les noves polítiques i marcs legislatius relacionats amb la prospecció i l’extracció de minerals estratègics, conèixer les mines i infraestructures on s’han dut a terme prospeccions a Catalunya i, sobretot, entendre les investigacions que estan duent a terme els centres, identificar formes de col·laboració, i consolidar aquesta xarxa, inclús entre els centres. M’interessa especialment que la beca sigui una oportunitat per establir unes bases de treball compartides que puguin tenir continuïtat.

Beca Barcelona Crea 2026, amb el suport de l’Institut de Cultura – Ajuntament de Barcelona.